"¿No ves que lo nuestro es raro? Sigue intacto en mil pedazos y no logra romperse. Respira ileso en sus estados graves, tanto hablar del fin que ahora apenas duele. Y ahora si, te reirás, volvería a revivirlo sin dudar."
Love of lesbian
domingo, 13 de diciembre de 2009
martes, 8 de diciembre de 2009
Metàfora
És com quan vas a veure una peli de por.. mentre la veus ho passes malament, molt malament.. sembla que no puguis arribar al final.. pateixes i pateixes, pero en un moment o altre acaba.. llavors comentes la peli amb el teu acompanyant i et sents aliviada en part, ja quasi la has oblidat.
Però arriba el moment en que et quedes sola a casa.... i és pitjor que veure la peli, és viure-la.. sembles la protagonista, i les veus et criden, et criden pel teu nom i et diuen coses que tu ja havies sentit.... sents pànic i creus que et tornaràs boja... i et planteges si algun dia aconseguiràs oblidar aquella peli, anar a dormir sense aquella por, no haver de mirar els racons de la casa per si hi han fantasmes....
Vam quedar que no seria una peli de por.
Però arriba el moment en que et quedes sola a casa.... i és pitjor que veure la peli, és viure-la.. sembles la protagonista, i les veus et criden, et criden pel teu nom i et diuen coses que tu ja havies sentit.... sents pànic i creus que et tornaràs boja... i et planteges si algun dia aconseguiràs oblidar aquella peli, anar a dormir sense aquella por, no haver de mirar els racons de la casa per si hi han fantasmes....
Vam quedar que no seria una peli de por.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)