És com quan vas a veure una peli de por.. mentre la veus ho passes malament, molt malament.. sembla que no puguis arribar al final.. pateixes i pateixes, pero en un moment o altre acaba.. llavors comentes la peli amb el teu acompanyant i et sents aliviada en part, ja quasi la has oblidat.
Però arriba el moment en que et quedes sola a casa.... i és pitjor que veure la peli, és viure-la.. sembles la protagonista, i les veus et criden, et criden pel teu nom i et diuen coses que tu ja havies sentit.... sents pànic i creus que et tornaràs boja... i et planteges si algun dia aconseguiràs oblidar aquella peli, anar a dormir sense aquella por, no haver de mirar els racons de la casa per si hi han fantasmes....
Vam quedar que no seria una peli de por.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario