2005

En aquells dies encara era petita i no sabia què suposava l'amor. Se'l va trobar de cara, un dia qualsevol i ni tant sols es va fixar. Estava massa ocupada corrent i saltant i rient com una nena que encara era. Al cap de poc temps aquell intrús ja era completament dins de la seva vida, així de sobte, sense demanar permís. -què extrany, va pensar ella- La complicitat anava augmentant. Mirades, riures, missatges secrets; tot el que passa quan un s'està enamorant. Tothom sabia que passava i li deia -nena, estàs enamorada!-. Quina bajanada! Ella mai havia cregut en l'amor, i quan sentia quelcom semblant sempre era unilateral, no correspost, així que veia l'amor com un passatemps que fa ratllar quaderns i fer jocs estúpids per saber si es casarà amb tu, si tindreu fills i quants i on viureu. Com qui fa uns mots encreuats però posant-li imaginació. I aquí va començar tot, ella li va posar aquell poc d'imaginació que faltava. Va començar a fer-se preguntes i totes tenien la mateixa resposta "Sí". Va arribar a la conclusió que Sí li agrada passar temps amb ell, que Sí riu amb ell, que Sí que es un amic, que Sí que es més que un amic, que Sí que depèn d'ell la felicitat de qualsevol dia de la seva vida, que Sí que es posa trista quan no el veu o no sap res d'ell, que Sí que l'enganxa la seva mirada, que Sí que toca els núvols quan ell li posa una mà sobre o simplement passa pel seu costat i encara que no la arribi a tocar el sent, que Sí que el cor li va a cent quan és amb ell, que Sí que tremola al seu costat, que Sí, que no hi ha volta enrere, que és amor.

Noches reversibles

"¿No ves que lo nuestro es raro? Sigue intacto en mil pedazos y no logra romperse. Respira ileso en sus estados graves, tanto hablar del fin que ahora apenas duele. Y ahora si, te reirás, volvería a revivirlo sin dudar."

Love of lesbian

Metàfora

És com quan vas a veure una peli de por.. mentre la veus ho passes malament, molt malament.. sembla que no puguis arribar al final.. pateixes i pateixes, pero en un moment o altre acaba.. llavors comentes la peli amb el teu acompanyant i et sents aliviada en part, ja quasi la has oblidat.
Però arriba el moment en que et quedes sola a casa.... i és pitjor que veure la peli, és viure-la.. sembles la protagonista, i les veus et criden, et criden pel teu nom i et diuen coses que tu ja havies sentit.... sents pànic i creus que et tornaràs boja... i et planteges si algun dia aconseguiràs oblidar aquella peli, anar a dormir sense aquella por, no haver de mirar els racons de la casa per si hi han fantasmes....

Vam quedar que no seria una peli de por.